Primer l'habitatge

Primer l'habitatge (en anglès housing first) és un programa de política social relacionat amb el tractament de les persones sense llar des de fa anys i que no es vinculen als recursos existents.^[1] El model va néixer a Nova York de la mà del psiquiatre Sam Tsemberis^[2] i fou adoptada per Philip Mangano durant el govern de George W. Bush en 2004,^[3] i tracta de donar un habitatge social als sense llar de llarga durada.^[4][5][6]

L'enfocament dels programes primer l'habitatge per adults sense llar amb malalties mentals greus ha guanyat suport com a alternativa al corrent principal primer el tractament, en quant els primers presenten taxes significativament més baixes de consum i abús de substàncies,^[7] i son significativament menys propensos a abandonar el seu programa, doncs als països on s'ha aplicat el 85% de les persones no torna al carrer.^[8] L'impacte positiu dels programes primer l'habitatge contrasten amb les dificultats per retenir als usuaris que tenen els programes primer el tractament i en evitar l'increment de l'ús de substàncies i la possible recaiguda.^[7]